Conjugación del verbo envier
Infinitivo | envier |
---|---|
Participio presente | enviant |
Participio pasado | envié |
Modo indicativo
Presente
j' | envie |
---|---|
tu | envies |
il, elle, on | envie |
nous | envions |
vous | enviez |
ils, elles | envient |
Pretérito imperfecto
j' | enviais |
---|---|
tu | enviais |
il, elle, on | enviait |
nous | enviions |
vous | enviiez |
ils, elles | enviaient |
Pretérito perfecto simple
j' | enviai |
---|---|
tu | envias |
il, elle, on | envia |
nous | enviâmes |
vous | enviâtes |
ils, elles | envièrent |
Futuro
j' | envierai |
---|---|
tu | envieras |
il, elle, on | enviera |
nous | envierons |
vous | envierez |
ils, elles | envieront |
Modo subjuntivo
Presente
que j' | envie |
---|---|
que tu | envies |
qu'il | envie |
que nous | enviions |
que vous | enviiez |
qu'ils | envient |
Pretérito imperfecto
que j' | enviasse |
---|---|
que tu | enviasses |
qu'il | enviât |
que nous | enviassions |
que vous | enviassiez |
qu'ils | enviassent |
Modo condicional
j' | envierais |
---|---|
tu | envierais |
il, elle, on | envierait |
nous | envierions |
vous | envieriez |
ils, elles | envieraient |
Modo imperativo
(tu) | envie |
---|---|
(nous) | envions |
(vous) | enviez |