Conjugaison du verbe vanter
Infinitif | vanter |
Participe présent | vantant |
Participe passé | vanté |
Mode indicatif
Présent
je | vante |
tu | vantes |
il, elle, on | vante |
nous | vantons |
vous | vantez |
ils, elles | vantent |
Imparfait
je | vantais |
tu | vantais |
il, elle, on | vantait |
nous | vantions |
vous | vantiez |
ils, elles | vantaient |
Passé simple
je | vantai |
tu | vantas |
il, elle, on | vanta |
nous | vantâmes |
vous | vantâtes |
ils, elles | vantèrent |
Futur
je | vanterai |
tu | vanteras |
il, elle, on | vantera |
nous | vanterons |
vous | vanterez |
ils, elles | vanteront |
Mode subjonctif
Présent
que je | vante |
que tu | vantes |
qu'il | vante |
que nous | vantions |
que vous | vantiez |
qu'ils | vantent |
Imparfait
que je | vantasse |
que tu | vantasses |
qu'il | vantât |
que nous | vantassions |
que vous | vantassiez |
qu'ils | vantassent |
Mode conditionnel
je | vanterais |
tu | vanterais |
il, elle, on | vanterait |
nous | vanterions |
vous | vanteriez |
ils, elles | vanteraient |
Mode impératif
(tu) | vante |
(nous) | vantons |
(vous) | vantez |
Traductions
- anglais
- to boast